Anit em vaig gitar tard i quan m'he alçat, com aquell que diu fa tres quarts d'hora, tenia pendent el teu mail. No seré moltes coses però sóc acomplidor i pague les meues promeses, els deutes també. Volia dir-te anit que estigueres tranquila perquè de moment no tenia la intenció de traslladar-me a casa ningú ja que no em sent amb forces de carrejar roba, llibres, ordinador, electrodomèstics i d'altra parafernàlia ja que tinc l'esquena malament i un esforç tal podria costar-me car. Per la qual cosa he decidit deixar l'esquena tranquila per a esforços més raonables. Ja posats en matèria dir-te que la vida complicada la tenim tots, més o menys rutinària, aborrida, somnolenca i un munt d'adjectius més encara que últimament l'he deixada de banda, la rutina dic, i m'he promès a concentrar-me en processos artístics, dels quals i perquè pugues fer-te una idea te deixe com a document adjunt una mostra, més que res perquè parlar de coses sense capir-les seria un faust assumpte. Però torne al teu mail, de fet el tinc a sota i no puc deixar de pensar que tothom és diferent, bé, entenent-ho des dels processos mentals perquè de les coses de la carn tothom pateix del mateix, de tamany, força i qualitat malgrat que com deia l'Ausiàs, la carn vol carn vinga d'on vinga. De totes totes si vols incloure'm en la llista d'amics que tiren endavant jo content perquè a la fi i a la cap no tenia cap intenció ni manifesta ni colgada de fer com els carrancs.
Estava rellegint el primer paràgraf i la Festa Fallera ha d'haver-se'm encomanat perquè cada vegada més escrit com un versaire de llibret de falla. Ahir crec que te vaig parlar de rates i malgrat que són uns animals odiosos, com quasi tots, odie els zoologics! Vaig dir-te que te contaria que vaig nàixer en un carreró, millor dit en una casa d'un carreró, una casa que tenia comunicació per baix terra amb les cases veïnes per obra i gràcia de les guerres carlines que va espentar els veïns a buscar cau a les profonditats i discrecció del veïnat. Era una casa vella, amb una entrada enorme que va aprofitar molts anys perquè el meu avi fera de barber i amb uns seients grans on els homes, perquè aleshores els homes eren els homes, seien a parlar de la França, l'Anglaterra i d'altres històries que avui en dia serien difícils d'entendre per a un estudiant de l'ESO. La casa, dic, tenia a la mà de la dreta el llit gran on vaig nàixer perquè en aquella època els xiquets naixiem en casa i a casa se'n morien uns quants també, desprès passaves al menjador on es comunicava una altra habitació amb un rebost ple de panderoles, que malgrat els esforços de la meua àvia i les seues filles no deixaven de volar i reproduïr-se. Es passava per un corridor, tot seguit, a la cambra de bany i a la cuina, una cuina gran on cabiem tots, perquè aleshores estàvem tots i el món, tal com jo el veia, era jove. El meu avi seia sota la ràdio, una ràdio de vàlvules i fusta, amb la qual si hi haguera hagut antena podríem haver escoltat ràdio Moscou o ràdio Helsinki perquè era una ràdio Telefunken i ja sabem que la tecnologia alemanya permet les llargues distàncies. Desprès teniem un corralet amb plantes, i del corralet passaves al fumeral, una habitació sense porta i que donava pas a la cambra. Li deiem el fumeral perquè com era obvi hi havia un fumeral on la meua àvia anava deixant tot tipus d'assaonadors amb dibuixos de dones exòtiques que feien propaganda de l'Àfrica i de l'Índia encara què aleshores jo no en feia cap de cas d'eixes coses. A la cambra teníem els xiquets barrat el pas per una escala grandíssima feta de vigues de fusta provinents dels últims atacs del general Cabrera. Dic que no hi podíem pujar perquè hi havia rates, rates que eren com castells, una cosa infame de pèls i cua que mossegava els xiquets sobretot si eren de bolquers. Tanmateix una vegada hi vaig pujar en silenci perquè ningú no puguera sentir les meues passes al sostre i hi vaig vore un cavall de cartró, negre de vellut, maletes de fusta i de cartró, instruments musicals i partitures però no em preguntes si vaig obrir les maletes i què hi havia a dintre perquè aleshores això faria aquest mail llarguíssim i ja va siguent hora que em pose a la marxa.
Besos.
+004.jpg)
+(5)(2).JPG)
Escrits
