A la Universitat

 Fa cinc cursos que hi estic matriculat i hi he tornat intermitentment de tal manera que tinc assignatures de primer cicle, una, i unes quantes de quart i de cinqué però fins avui no m'havia plantejat tornar a fer acte de presència amb voluntat de continuïtat a banda dels exàmens de la segona convocatòria. M'he assegurat de què era la classe correcta i m'hi segut a primera fila no fos que m'entraren ganes d'anar a la cambra de bany o el ponent fos un tostó mentre la resta de l'alumnat prenia seient a les tireres de darrere (com s'ho faran per  escapar-se dissimuladament?) fent desplegament de laptops i altra tecnologia (mòbils, ds, plays) i he pensat que seria una bona idea portar-me l'ordinador a classe per tal de xatejar per l'msn o actualitzar el blog o fullejar els meus llocs porno habituals, o tempo, o mores! El cas és que en entrar el docentur m'he sentit com el Tato a una historieta del Jueves quan es troba de cap d'empresa a un ex-company a qui havia maltractat quan eren xicotets, no penseu mal però m'ha fet l'efecte que el tal em guipava amb mala bava com si pensara què collons fa aquest ací, serà d'AENOR? o em qualificarà per a l'ANEPA? De totes totes, prova superada. 

2046

 2046 visites marcava el comptador de visites quan he entrat al blog i m'ha entrat una nostàlgia terrible de les nits de sessió golfa a l"Albatros desprès d'haver sopat un entrepà de vedella i ceba, sóc així no tinc pas gustos cars.

L'escrit d'ahir a www.edeta.cat

 Ahir vaig penjar l'últim escrit a www.edeta.cat, fou un Adéu i Gràcies final desprès de prop d'un any sense actualitzacions. Supose que els historiadors presents i futurs del periodisme digital i comarcal del nostre país estaran interessats en saber la gènesi, desenvolupament i mort del periòdic i per això i perquè tot començà als blogs ací ho deixe per escrit. Fou en setembre del 2007 quan ja portava alguns mesos amb l'anterior Testenguaret a Vilaweb que em vaig topetar a un antic ex-conegut de militància al PSAN i que també iniciava les seues passes al mitjà. No feia massa temps que aquest ex-conegut havia tingut que finiquitar Edeta.org, un mitjà de comunicació local caçolà però molt efectiu i que comptava amb gran predicament entre els escassos però molt actius internautes del Camp de Túria. Desprès d'un parell de coincidències l'ex-conegut i jo mateix ens proposarem tornar a rellençar Edeta, ara amb un format més ambiciòs i amb ganes de comarca, creguts i potser eixa fou l'errada que el nou digital comptaria amb el ressó i el nombre de  col·laboracions que el seu homònim però no fou així. En un principi, el projecte que pensava dual, va esdevenir un quintet ja que l'ex-conegut va embarcar-hi gent que d'una manera o altra havia col·laborat en el projecte anterior tanmateix les capacitats de treball i les expectatives d'èxit són difuses i diferents per a cadascú i el que en principi semblava un projecte d'entesa grupal acabà essent una tasca gegantina doncs omplir de continguts un periòdic a quatre mans acaba amb la paciència i les il·lussions del més valent i així fou quan en desembre del mateix any vaig trobar-me sòl (i de dol?) amb tot el periòdic per a mi i malgrat que vaig actualitzar-lo durant prop d'un any i escaig la feina em va vindre massa gran, no sols pel fet d'haver de fer de redacció completa del mitjà sinó per la manca d'ajut extern, el nul accès a les fonts de les notícies i el risc d'escriure en nom de cinc persones  sense comprometre honra i estima més enllà de l'estrictament necessari. Ahir i desprès d'un any de tira i arronsa vaig decidir no continuar definitivament amb el web per les mateixes raons per les quals anteriorment vaig deixar d'actualitzar-lo i perquè com deia ahir a Edeta si d'alguna cosa ha mort Edeta ha estat d'èxit. Èxit de les eines del web 2.0 que permeten que qualsevol puga fer d'editor i periodista caçolà sense necessitat d'haver de passar per un filtre i a més sense que li coste un clau, això explicaria la manca de col·laboracions externes, inclús el rebuig i el fàstic a col·laborar-hi però també i cal dir-ho perquè el paper, en un país on l'internet és molt cara i l'escletxa digital cada vegada més gran, és l'amo i la resta són blogs. 

Dimonis Familiars I

 Si t'he de contar tota la veritat aleshores t'hauré de contar tota la història des del principi perquè aleshores només tindràs davant un bocí de la veritat i això sense la resta no és de bo. El primer de la nissaga del qual tinc record era mariner, el primer d'una llarga relació amb la mar i amb la ciutat del Grau, quan el Grau era una ciutat i encara no hi havia cap mitjà de transport motoritzat que alleugerirà el trajecte entre la ciutat encimbellada i la platja de Natzaret. Sé, perquè m'ho han contat, que va intentar fer fortuna portant tabac des de Gibraltar i l'Alger però els riscos eren molt grans i el benefici xicotet per a un home que tenia gustos cars, vestir les millors teles del carrer Sant Vicent i pendre café al Lleó d'Or. Quan era a terra caminava recolzant-se amb un bastonet amb un pom recargolat amb inscrustancions d'ivori i no perquè en tinguera cap necessitat sinó perquè li agradava contar com havia aconseguit aquell bastó a les terres de la llunyana Àfrica, al regne de Ghana on un home d'empresa com ell trobà fortuna passant mercaderia humana d'una banda a l'altra de l'Oceà Atlàntic. Era capità d'un vaixell negrer, d'aqueixos que desafiaven els creuers anglesos per portar els seus carregaments impius a tallar la canya de Cuba. Esperaven els amos dels "Ingenios" expectants l'aparició del vaixell del nostre capità en doblar la punta del Morro perquè era conegut per la qualitat de la seua càrrega i perquè era un home seriòs que lluitaria amb ungles i dents per defensar el patrimoni dels qui comptaven l'or en sacs de sucre. 

Disseny i credibilitat

 M'he proposat canviar el disseny del blog, ja vaig comentar en un post anterior les mancances del model actual, però malgrat la quantitat de blogs que seguisc encara no n'he trobat un que em convença. No em val qualsevol disseny sinó que el disseny haurà d'assumir la seua part de credibilitat en la nostra conversa, acàs potser igual un blog que parle de moda o de coses del cor que un blog personal o que un blog polític? Pense que no, una cosa és el calaix de sastre que ha esdevingut el meu blog però tanmateix no ofereix una navegabilitat clara i això perjudica la credibilitat del web, que és al mateix temps la meua. Ja sé que per oferir credibilitat també hauria de oferir també veracitat i eixir de l'anonimat tanmateix i malgrat que com a bon estudiant de periodisme procure informar-me bé abans de dir alguna befiada encara no he aconseguit superar l'estadi de culpa col·lectiva que fa que un bon grapat de valencians preferim aquest semi-anonimat. Així doncs tan aviat com les circumstàncies ho permeten intentaré donar veracitat al blog i ja vorem què passa. 

Escrit de matinada

 Tenia escrit un post sobre l'assumpte de la incineradora al poble però l'ajuntament ho ha desmentit i ara el post dormirà el somni dels justos, espere, durant molt de temps. Per si fora poc porte sis hores cara a l'ordinador preparant la bibliografia final de la tesi i estic saturat de blog i de pdfs però no podia deixar d'escriure. Sé que alguns es pregunten per la tesi però aquest no és el blog de la tesi, existeix de bo però el blog no és motiu de la tesi i jo ara estic molt cansat. Bona nit, fins demà. 

Quina sensibilitat la del BLOC!

 Estic amoïnat pel BLOC o millor dit pels BLOCS perquè de bo que no sé quantes sensibilitats i criteris tenen cabuda a "l'organització unitària del valencianisme progressista" (sic). La raó d'aquest mal de cap és per la concessió de la medalla d'or de l'Ajuntament de Sueca a un professor de l'antiga assignatura de "Formació del Espíritu Nacional", persona sens dubte respectabilíssima però al meu parer molt llunyana dels mèrits que han de concòrrer en l'atribució de tal insígnia. Supose que hi haurà influït l'espèrit de camaraderia i de bonhomisme que tant sovint recorre les bancades de Compromís, un espèrit que igual que es posa una samarreta per acomboiar la premsa vota Síndic de Greuges a D. José Cholvi, també un estupend residuu dels temps de l'Armada. Comprenc que dintre del BLOC hi tenen cabuda tot tipus de sensibilitats però arran d'aquest tipus d'actuacions cada vegada més em tem que la sensibilitat que hi preval és una enyora dels  temps per a una part de la seua clientela "suposadament millors". D'això a manifestar-se com progressistes i/o d'esquerres va tot un món o millor dit un vol, com el de les àguiles que tant sembla que a alguns els agraden.